Casa Rubinat

Gràcia es gaudeix mirant amunt. Només així es poden descobrir autèntiques joies arquitectòniques, com la Casa Rubinat, una antiga mansió modernista que ha arribat als nostres dies. L'edifici, que és un clar exemple de les cases burgeses que van sorgir a Barcelona a finals del segle XIX i a principis del segle XX, el va encarregar l'industrial Joan Baptista Rubinat a l'arquitecte i deixeble de Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres. Resulta que com que Berenguer no tenia el títol d'arquitecte perquè no havia acabat els estudis, el projecte el va haver de firmar i autoritzar un altre arquitecte, Joan Rubió Bellver. Fins i tot el mateix Gaudí va ser l'encarregat d'avalar una altra de les obres de Francesc Berenguer que ha arribat fins a l'actualitat: la Casa Museu Gaudí, que podem veure a l'entrada del Park Güell.

Des d'aquest punt, només cal fer una volta per l'antiga vila independent de Gràcia per descobrir diverses residències i cases encarregades per farmacèutics, industrials, metges i empresaris, que pugnaven els uns contra els altres per la riquesa i l'ostentació. Així, les seves residències es van convertir en l'element distintiu principal del seu estatus. D'aquesta rivalitat se'n va beneficiar enormement l'arquitectura, que es va veure finançada per les grans famílies burgeses, que van invertir en les seves futures mansions sense reparar en les despeses. Tot era benvingut amb l'objectiu de mantenir i ensenyar una posició que, segons ells, s'havien guanyat merescudament amb el seu esforç, la seva iniciativa i la seva inversió. Així, s'han immortalitzat cognoms com Vicens, Ramos, Calvet o Rubinat, que han arribat als nostres dies a través de les seves cases i que serveixen per a explicar-nos la Barcelona que va existir en aquella època.

La que va ser residència de Joan Baptista es troba al carrer de l'Or, just davant de la plaça de la Virreina, amb la qual forma un dels conjunts arquitectònics més destacats del paisatge de Gràcia. Pel que fa a l'estructura, estem davant d'un edifici de planta baixa i cinc pisos, a més d'un terrat transitable amb una barana de ferro forjat. La simetria de la façana es pot apreciar notablement des de l'exterior. Hi podem observar quatre eixos verticals i cinc d'horitzontals, formats per finestres i balcons, que confereixen al conjunt una sensació harmònica. Un altre dels aspectes que cal destacar de la seva presència exterior és l'ús del ferro forjat també en els balcons. Així mateix, altres elements que tradicionalment s'han associat al modernisme, com l'obra vista, el trencadís o els esgrafiats amb motius vegetals i inspirats en la naturalesa, atorguen a l'immoble una singularitat que, sens dubte, atraparà el viatger.