Castellers

A les festes populars i festes majors, la plaça major de qualsevol poble o ciutat de Catalunya i les Illes Balears s'omple de gent per rebre l'espectacle més esperat i sentit de la jornada: els castellers.

Agrupats en colles, els castellers aixequen complexos castells de diferents estructures i pisos d'alçada, al ritme de les gralles i els timbals. Encara que es desconeix l'origen exacte d'aquesta tradició, que guarda similituds i possibles connexions amb la Moixiganga valenciana i la Dance del Tauste aragonesa, apareix documentada des de mitjans del segle XVIII, amb especial rellevància a la zona de Tarragona i el Penedès.

Un castell es composa de les següents parts:

• La pinya: formada per un grup nombrós de castellers que doten el castell d'una sòlida base.
• El tronc: la part central del castell, que pot ser d'alçada variable, i en la qual cada pis pren el nom segons el nivell: els baixos, segons, terços, quarts, quints o sisens.
• El pom: format per quatre nens, configura els tres últims pisos del castell.
• Els dosos: el primer nivell del pom, format per dos nens.
• Aixecador: també anomenat acotxador o cassoleta, és un nen que es col·loca sobre els dosos ajupit.
• Enxaneta: l'últim pis d'un castell, el nen que corona la torre i que en aixecar el seu braç certifica que la construcció ha estat finalitzada correctament.

Una peculiaritat dels castells és que cada construcció té el seu propi nom, format per la combinació de l'amplada del castell i la seva alçada. Així, un 3d8 és un castell de 8 pisos d'alçada (incloent la pinya i els tres pisos del pom) en què cada pis del tronc es conforma de tres persones. Els castells d'una persona per pis es diuen pilars, i les torres són els castells de dues persones. A més, molts castells poden portar (o no) reforços extra, anomenats folre (un grup de castellers envolta els segons), manilles (un grup de castellers envolta als terços) i puntals (que reforcen al pis de quarts) per donar més estabilitat als castells d'alçada superior, per exemple un 3d10 amb folre i manilles.

Una jornada castellera comença amb el Toc de matinades, en què els dolçainers i els timbals recorren els carrers despertant a la gent. L'actuació començarà amb el Toc d'entrada, que avisa de l'arribada de la colla castellera a la plaça i per fi, amb el Toc de castells que indica l'aixecament del mateix. El Toc de vermut és el que finalment posa el punt i final a l'actuació i convida a trencar files per anar precisament a fer el vermut abans de dinar.