Cementiri de Montjuïc

Si a Barcelona hi ha un lloc desconegut per a la gran majoria, encara que és a la vista de tothom, són els cementiris. Per una qüestió de salubritat i higiene, al llarg del segle xviii es va anar abandonant el costum d'enterrar els difunts al costat de les esglésies i es van començar a construir nous recintes a les afores de la ciutat. Així, durant el segle xix es van construir a Barcelona els nou cementiris que hi ha actualment.

Va ser durant aquest període que la nostra ciutat va veure sorgir una burgesia formada per industrials, comerciants i empresaris del sector tèxtil benestants, que van dotar Barcelona d'un patrimoni arquitectònic incalculable i el van convertir en el seu llegat principal. Aquesta sumptuositat i aquesta pompa es va traslladar, també, a la seva última residència, ja que morien com vivien, és a dir, amb tota mena de luxes. Per això van començar a erigir grans panteons, alguns amb capella i tot, i grans escultures de marbre, amb les quals pretenien demostrar la importància que van tenir en vida.

Afortunadament, aquest llegat arquitectònic encara perviu en el cementiri de Montjuïc, construït l'any 1830 per l'arquitecte municipal Leandro Albareda i considerat un autèntic museu a l'aire lliure per la quantitat de monuments arquitectònics que hi ha. Entre els mausoleus i els panteons podem observar una legió d'àngels esculpits en marbre que planten cara a la mort i donen esperança als que hi resideixen. També s'hi poden veure obres dels grans mestres del moment, com el mateix Albareda, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner o Josep Vilaseca, entre altres.

Recórrer el cementiri també ens permet conèixer els diferents estils artístics que van sorgir a Barcelona entre l'Exposició Universal, celebrada l’any 1888, i l'inici de la Guerra Civil, el 1936: des del modernisme fins al noucentisme passant pel realisme o l'eclecticisme. A més de la ruta artística, també hi ha la possibilitat de recuperar la memòria històrica de la ciutat a través de les sepultures de les grans personalitats de la Barcelona d'aquell moment, d'un significat polític, social i cultural important. Els cementiris de Barcelona són, doncs, llocs plens d'històries i testimoni de vides que atresoren la memòria col·lectiva de la nostra ciutat. Per tant, anem-hi i gaudim-ne ara que podem. Després ja serà tard.