Festes de Gràcia

Declarades festes d'interès nacional de Catalunya i distingides amb la Creu de Sant Jordi, les festes de Gràcia són motiu d'orgull per als seus habitants, que les consideren la màxima expressió de la seva identitat. L'element que més caracteritza les festes de Gràcia són els carrers engalanats i adornats pels mateixos veïns. Durant tot un any, els veïns organitzen la decoració dels seus carrers, places i balcons amb materials i temàtiques molt diferents amb un objectiu comú: proclamar-se el millor carrer de les festes. Una passejada pel barri de Gràcia es converteix en una experiència onírica, en la qual es pot passar del vaixell de Pirates del Carib a Invernàlia o el Mur de Joc de trons només canviant de carrer.

A més del concurs de carrers, les festes inclouen fins a un miler d'activitats pensades per a totes les edats, des de tallers per als més petits fins a xerrades, sopars o, fins i tot, una gimcana familiar per conèixer el barri. També s'organitzen sopars populars, desfilades de gegants i capgrossos i correfocs. Un altre dels grans reclams de les jornades festives són els concerts. Se n'organitzen fins a 200 en tot just una setmana i fan les delícies dels que volen gaudir de la millor música del moment "a la fresca", tot i que només sigui fins a les dues de la matinada, hora oficial en què s'acaben els actes per decisió dels mateixos veïns amb l'objectiu de garantir-los el descans.

Les festes del barri estan profundament arrelades, en gran part per la seva longevitat, ja que els primers vestigis d'aquesta celebració situen la festa al 1817, fa més de 200 anys. Ni la guerra ni la dictadura van aconseguir acabar amb aquesta tradició tan bonica, tremendament popular a tota la ciutat, que va acabar de rebre un últim impuls quan va quedar immortalitzada en la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, en la qual la jove Colometa gaudeix com una gracienca més als envelats del barri.