Jardins del Palau Robert

Un oasi de vegetació al cor de Barcelona. Així es podrien definir els jardins que alberga el Palau Robert, un edifici neoclàssic construït a cavall dels segles xix i xx per encàrrec de l'aristòcrata Robert Robert, que va escollir el burgès passeig de Gràcia per fixar-hi la seva residència familiar. Com tota residència burgesa, la finca havia de tenir una àmplia zona enjardinada on poder gaudir de la natura. Amb aquesta finalitat es va contractar el jardiner municipal Ramon Oliva, que va dissenyar un jardí de vegetació abundant i amb les palmeres que es van utilitzar en l'Exposició Universal de l'any 1888.

Després de donar-li diversos usos des que el 1903 s'hi va instal·lar la família Robert, la Generalitat va adquirir la propietat de tot el recinte i va convertir el palau en un lloc clau per donar a conèixer Catalunya a través d'exposicions, actes i activitats que s'hi duen a terme de manera regular. Amb l'adquisició de l'immoble, la Generalitat també va obtenir la propietat del jardí, un espai privilegiat que es va obrir a la ciutadania perquè tothom en pogués gaudir per igual. Gràcies a això, avui es pot passar de l'enrenou més eixordador de dues artèries clau, com són la Diagonal i el passeig de Gràcia, a la tranquil·litat d'un espai natural on es pot passejar, llegir o desconnectar una estona del soroll mundà.

La vegetació exuberant i les nombroses espècies d'arbres centenaris i plantes han fet d'aquest reducte una de les joies naturals més emblemàtiques de l'Eixample on gaudir de l'art i l'arquitectura. Per exemple, es poden contemplar les formes, les columnes i les línies que ofereix l'estil neoclàssic. També es pot admirar l'escultura La lluna, de Kiku Mistu, en la qual hi ha reflectit el poema de J. V. Foix, És quan dormo que hi veig clar.