La Catedral

Al cor del barri gòtic de Barcelona, a tocar de la muralla de l'antiga Bàrcino romana, s'hi erigeix una església imponent. És la catedral de Barcelona, l'església principal de la ciutat, d'estil gòtic. Els orígens d'aquest temple els hem d'anar a buscar al segle iv, quan sorgeix la devoció a Santa Eulàlia, una nena que va viure, suposadament, entre els segles iii i iv. Explica la tradició que la jove Eulàlia va baixar a la Bàrcino romana des de Sarrià, la seva vila natal, per recriminar al governador la persecució dels cristians. El càstig que li va imposar el delegat imperial per seguir una religió prohibida consistia a rebre tantes tortures com anys tenia: tretze. Pel que sembla, després de patir l'últim dels turments, l'ànima de la jove Eulàlia es va enlairar cap al cel sobre les ales d'un colom blanc que li va sorgir de la boca. Les seves restes es van enterrar a l'església de Santa Maria de les Arenes (avui, Santa Maria del Mar) i es van traslladar, ja com a relíquies d'una santa, a la catedral de Barcelona, d’on van desaparèixer en un dels saquejos que va patir el temple durant la Guerra Civil.

Llegendes a banda, es té constància que a finals del segle IV, Barcelona ja comptava amb un temple episcopal o catedral. A més, unes excavacions que s'han dut a terme fa poc han permès descobrir un edifici de tres naus, separades per dues sèries de columnes de marbre blanc, que, sens dubte, cal identificar amb aquesta basílica paleocristiana erigida a Barcelona al segle IV.

Posteriorment, al segle xi, es va començar a construir una catedral romànica sobre els fonaments d'aquell primer temple. L'any 1298 s'hi va superposar un tercer temple, que és la catedral actual, d'estil gòtic, si bé no va ser fins a finals del segle xix que va adquirir l'aspecte que té avui dia. Va ser gràcies a una remodelació en la qual es va construir una façana nova i es van aixecar les dues torres laterals, d'acord amb el projecte inicial que s'havia traçat al segle xv. L'obra es va acabar el 1913, amb la construcció del cimbori.

Quant a l'edifici, el conjunt està format per tres naus, encara que només compta amb un sol absis. L'estructura típica del gòtic català, caracteritzada per l'aprofitament dels espais interiors dels contraforts, va permetre obrir cap a l'interior de la catedral una sèrie seguida de capelles secundàries que circumden tota la basílica. A les naus hi ha dues capelles en cada tram. Per damunt de les capelles, a les naus laterals, hi trobem una galeria alta amb els finestrals oberts sobre el mur exterior de la basílica.

Un element destacat del conjunt arquitectònic és el claustre medieval, considerat una joia gràcies a les insígnies medievals dels gremis de Barcelona, a l'estanc i a l'estàtua de Sant Jordi. A més, està vigilat per tretze oques, que deuen la seva presència al claustre a un fet llegendari. Segons la tradició, les oques corresponen a cadascun dels tretze martiris que va patir la jove Eulàlia, així com a l'edat que tenia quan va ser executada. També hi ha altres mites que parlen d'un robatori frustrat de la seu gràcies a les sorolloses clacades de les oques quan van detectar la presència d'intrusos al seu espai i per aquest motiu es va decidir mantenir-les com a sistema de vigilància.

A l'interior del seu museu s'exhibeix un dels tresors més importants de la ciutat: el tron d'or del rei Martí l'Humà. Aquest va ser l'últim monarca català sense hereu legítim que va sentenciar que només Jesucrist podia ocupar després de la seva mort.