- Cultura
- Aire lliure
L'Ajuntament de Barcelona i la Catedral van decidir recuperar per a la ciutadania una de les festes més antigues i lluïdes que s'han celebrat a Barcelona al llarg de la història: el Corpus Christi.
L'ou com balla, que data ja del 1637, és una de les tradicions més singulars de Barcelona, que s'ha distingit per ser l'únic lloc del món on, en l'actualitat, es fa ballar l'ou. Consisteix a fer ballar un ou als brolladors de claustres, patis i jardins. És un costum que s'ha mantingut de manera ininterrompuda i, de fet, alguns dels ous com balla de la ciutat són molt antics: el del claustre de la catedral, per exemple, és el primer que es troba documentat i es remunta al 1440. També són molt emblemàtics els del Museu Frederic Marès i el de la Casa de l'Ardiaca, que es pot observar des de la galeria superior.
Els elements principals d'aquest costum són l'ou, l'aigua i l'abundància de flors, tres elements amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l'estació primaveral en plena vitalitat. Tot i que té un origen discutit, l'ou com balla té diverses interpretacions. Per exemple, se li ha atribuït la representació de l'exaltació de l'eucaristia (l'ou) per damunt del calze (la cistella que el recull i que envolta el raig d'aigua, amb una decoració esplendorosa de flors i cireres). Popularment representa la sagrada forma en una custòdia rica i adornada amb pedres precioses.
Per a algunes persones és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continu. També hi ha qui creu que va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer Montcada mentre esperaven el pas de la processó de Corpus.
El costum de fer ballar l'ou no només es pot veure als patis del casc antic de Barcelona (Ciutat Vella). Actualment també s'ha estès a moltes altres fonts d'edificis públics, religiosos i privats de la resta de la ciutat.
