- Arquitectura
- Oci
Edifici noucentista que l'Ajuntament va reconvertir en un teatre de titularitat municipal.
Metro: L3 (Verda) - Poble Sec i Espanya
El Mercat de les Flors és un teatre de Barcelona de titularitat pública des del 1983, quan l'Ajuntament va impulsar la creació d'un espai escènic a l'antic Palau de l'Agricultura, un edifici noucentista construït per a l'Exposició Internacional del 1929, que es va celebrar a la muntanya de Montjuïc. Des de llavors, el teatre s'ha convertit en tot un referent de les arts escèniques a la nostra ciutat, ja que ha acollit espectacles de tot tipus: teatre, dansa, música, cinema, performances, art multimèdia… Gràcies a aquesta aposta ferma s'ha aconseguit que els millors dramaturgs, els millors directors de cine i les millors companyies del món en l'esfera artística hagin passat pel seu escenari, convertint el Mercat de les Flors en un referent de l'escena i la creació contemporània a Espanya.
A més de la importància que té com a temple artístic, el Mercat de les Flors també és un bon exemple per copsar un dels corrents arquitectònics del segle xx a Barcelona: el noucentisme. L'edifici es va construir a la confluència del carrer Lleida amb el passeig de Santa Madrona, en una superfície de 16.000 m2. Arquitectònicament, l'immoble consta de cinc naus rectangulars i dues galeries porticades que se situen al voltant d'un gran pati central. El van construir Josep Maria Ribas i Manuel María Mayol, que es van inspirar en el renaixement italià, com es pot apreciar en les diverses façanes recobertes d'estuc i ceràmica, així com en les torres octogonals del recinte. Després de servir per a l'Exposició Internacional, el recinte es va acabar convertint en el mercat central de flors de Barcelona. D'aquí ve el seu nom definitiu per al futur teatre.
Ja com a teatre, el consistori barceloní va decidir ampliar-lo incorporant-hi una sala nova, anomenada Espai B. Va ser llavors quan es va encarregar una gran cúpula de 12 metres de diàmetre per al vestíbul central a l'artista mallorquí Miquel Barceló. La cúpula corona un espai circular diàfan amb columnes al voltant que dona accés a una de les sales d'exhibició contínua del teatre.
