Palau Macaya

El Palau Macaya és un edifici modernista que ha arribat als nostres dies i que encara es pot visitar, ja que s'ha reconvertit en un centre de cultura i està obert al públic. L'origen de l'edifici el trobem en Romà Macaya, un fabricant de cotó adinerat que va experimentar un fort creixement industrial gràcies al comerç de teixits indians amb Amèrica. Les grans perspectives de negoci que oferia la urbanització de l'Eixample actual amb l'execució del pla Cerdà va dur Macaya a comprar, l'any 1899, uns terrenys on ara es troba el passeig de Sant Joan.

Com en tants altres edificis modernistes, el Palau Macaya es va concebre com a residència familiar per a tota la família Macaya. Un dels elements més vistosos de l'edifici és el color blanc de la façana, bastant allunyat d'altres obres similars de Puig i Cadafalch. També destaca el vestíbul, pensat com una zona àmplia per a l'entrada amb el carruatge, i unes petites voreres als laterals. Els arcs que divideixen l'espai en diverses àrees més petites presenten una decoració senzilla, aconseguida jugant amb el material de construcció, els maons. D'acord amb el patró de l'essència burgesa de l'època, el pis principal es reservava per al cap de família. En aquest cas, compta amb una distribució que recorda força la Casa Amatller, també del mateix arquitecte. Els altres pisos estaven reservats per als fills del senyor Macaya, mentre que l'entresol l'ocupava el servei, que havia de prestar la seva assistència a tots els pisos del bloc. Per aquest motiu, aquest és un dels pocs casos en què servei i burgesos transitaven per la mateixa escala.

En l'actualitat, el Palau Macaya s'ha reconvertit en un centre cultural gestionat per La Caixa. A més de ser un espai per impulsar la reflexió, el diàleg i la transformació social, compta amb tres exposicions permanents, en les quals es repassen el modernisme, la figura de Puig i Cadafalch, i el passat, el present i el futur del recinte. El modernisme s'hi analitza com un moviment que va afectar tot Europa i, en particular, es posa l'accent en la repercussió que va tenir a Barcelona i al Palau Macaya. En aquest sentit, cal tenir en compte que parlem d'un moviment artístic eminentment urbà. Entre la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, es va propagar per tot Europa un estil nou i trencador, que anunciava un canvi en la societat i en l'art. Per la seva banda, l'exposició sobre Puig i Cadafalch ens mostra un dels grans personatges de la Catalunya del segle xx, atès que també va assumir un fort compromís social i polític.