- Arquitectura
Aquestes llosetes de formigó, amb dissenys de Puig i Cadafalch i Gaudí, ocupen uns cinc milions de metres quadrats del sòl de Barcelona.
Al vestíbul de la Casa Amatller, al Passeig de Gràcia, el terra està cobert d'unes lloses dissenyades per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. El dibuix d'aquestes lloses, una flor amb quatre pètals, recorda la lloseta de formigó amb forma de flor dels carrers de Barcelona. Tot i això, segons la dissenyadora industrial, màster en disseny urbà i autora de la tesina "El model de Barcelona d'espai públic i disseny urbà" Danae Esparza, les lloses de la Casa Amatller no són l'origen de la clàssica lloseta de formigó amb la flor que trobem a Barcelona: «Si ens hi fixem, veurem que hi ha grans diferències entre aquesta llosa i la lloseta de formigó que s'ha utilitzat a l'exterior. La de la Casa Amatller està feta de pedra natural i el relleu està fet tot en baix relleu; en canvi, les del carrer són llosetes de ciment hidràulic i només el contorn de la flor està fet en baix relleu», argumenta la dissenyadora.
El 1906 es van estandarditzar cinc models de lloseta: el de la flor, el de la calavera, el dels cercles concèntrics, el de quatre pastilles amb quatre cercles i, per últim, el de quatre pastilles, el més estès dels carrers de Barcelona. En l'actualitat, tot i que també s'utilitzen molts altres tipus de lloses, com les de granit o les de formigó, d'aquestes llosetes de formigó de principis del segle passat només s'instal·len la de la flor i la de les quatre pastilles, considerades, respectivament, la lloseta històrica i la lloseta més funcional. De fet, la lloseta ocupa uns cinc milions de metres quadrats del sòl barcelonès.
La lloseta de formigó, de 20 centímetres per 20 centímetres, es va començar a utilitzar per resoldre els problemes de fang que tenia la ciutat a principis del segle XX. «Quan es va començar a urbanitzar l'Eixample, no es va fer d'una manera gaire homogènia. Cada veí pavimentava els 2,5 metres de davant de casa seva amb el material que l'Ajuntament autoritzava, per exemple asfalt, pedra natural o ciment. El 1906, la pavimentació era tan caòtica que hi havia molt de fang i per això Barcelona es coneixia com a Can Fanga», explica Danae Esparza, amb referència a les vinyetes d'humor gràfic de l'Esquella de la Torratxa, en què s'il·lustrava, satíricament, una capital enfangada. La utilització de la lloseta va representar la fi d'aquests problemes de pavimentació.
Per la seva banda, al passeig de Gràcia hi trobem un altre tipus de lloses, les que va dissenyar Gaudí el 1904, que estaven pensades per a l'interior de la Casa Batlló. El disseny d'aquestes lloses és una altra mostra de la genialitat de Gaudí: amb una sola peça es pot fer un mosaic infinit d'elements marins.