Plaça de la Vila de Gràcia

D'Orient, de la Constitució o Rius i Taulet són alguns dels noms que ha tingut aquesta plaça del districte de Gràcia, fins que en una consulta ciutadana es va decidir rebatejar-la amb la denominació actual, plaça de la Vila de Gràcia, ja que és aquí on hi ha la seu de l'Ajuntament en aquest districte. Per tant, és el centre neuràlgic del barri, on es fan les gestions administratives principals, i el punt que els graciencs van escollir per immortalitzar la seva condició d'antiga vila independent.

Aquest passat es fa present encara avui a través d'alguns vestigis que han arribat als nostres dies. Alguns són d'una riquesa visual tan gran que han aconseguit que el conjunt del recinte s'hagi inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El primer d'aquests vestigis és la mateixa seu municipal, un edifici de la segona meitat del segle xix reformat segons l'estil modernista per Francesc Berenguer Mestres, arquitecte municipal de la vila, a més d'amic íntim i deixeble d'Antoni Gaudí. Al costat d'aquest immoble encara es conserven dos edificis adjacents que també daten del segle xix.

Ara bé, si hi ha un element principal que entronca el recinte amb la història més gloriosa del barri és, sens dubte, el campanar de Gràcia, que s'alça al centre de la plaça. Es tracta d'una construcció erigida entre el 1862 i el 1864 per Antoni Rovira i Trias. Està formada per una torre amb un rellotge i una campana, que va adquirir un aire llegendari durant l'anomenada Revolta de les Quintes, en la qual els graciencs es van rebel·lar contra l'ordre d'allistament forçós imposada per l'exèrcit espanyol a tots els joves del país. Davant l'arribada de les tropes que buscaven reclutes, la campana va servir de sistema d'alarma i es va convertir en el blanc dels militars, que la van bombardejar sense parar, irritats pel seu repic. Tot i que no la van poder destruir, sí que la van malmetre. No obstant això, la campana (que s'anomena Marieta) va continuar complint la seva funció amb un so cada vegada més trencat i estrident durant els cinc dies de setge que va patir Gràcia.