Torre Glòries

Un homenatge a Gaudí i a la cultura catalana. Així és com l'arquitecte francès Jean Nouvel, guanyador del premi Pritzker el 2008, va concebre la Torre Glòries, un gratacel situat a la confluència de les tres artèries principals de Barcelona: l'avinguda Diagonal, l'avinguda Meridiana i la Gran Via.

Amb 145 metres d'alçària, és el tercer edifici més alt de la capital catalana, després de les famoses torres Mapfre, que fins que no s'acabi la Sagrada Família ocupen el primer i el segon lloc. Quan arribi aquest moment, l'obra mestra de Gaudí canviarà per a sempre la silueta urbana de Barcelona. Precisament, la Sagrada Família va ser un dels focus d'inspiració de Nouvel a l'hora de dissenyar l'edifici, en concret, les columnes de la basílica, els campanars de la qual van inspirar l'aspecte cilíndric i en forma de cogombre de l'edifici. Nouvel també es va fixar en altres emblemes de la cultura catalana, com el massís de Montserrat, d'una importància especial a Catalunya, ja que al temple hi ha la imatge de la Verge de Montserrat, patrona espiritual d'aquesta terra. Amb aquesta forma tan transgressora en el seu moment, l'edifici va causar un fort trasbals a la ciutat.

Així i tot, des del primer instant la Torre Agbar es va convertir en un dels edificis més coneguts de Barcelona. L'obra no va estar exempta de polèmica, ja que en el seu dia es va considerar que aquest tipus de disseny trencava l'estil que havia imperat fins aleshores a Barcelona. Tanmateix, la ciutadania la va acceptar i va tenir un èxit colossal de popularitat entre els turistes, que acudeixen a aquest edifici tan singular per apreciar-ne les formes. Ambdós factors han convertit aquest immoble en una autèntica icona de la ciutat, fins al punt de colar el seu aspecte de projectil en la silueta urbana actual de Barcelona.

A aquest èxit hi va contribuir en gran mesura la il·luminació nocturna, ja que quan es fa fosc és quan l'edifici es fa més visible des de diversos punts de la ciutat gràcies a la combinació de 4.500 dispositius LED, capaços de generar imatges en moviment. Aquest sistema permet reproduir fins a 16 milions de colors. A més, gràcies a l'eficiència energètica amb què es va dissenyar, el cost d'il·luminar la façana de l'edifici per complet durant una hora tot just és de sis euros. Aquest sistema d'il·luminació es coneix com a difracció i s'utilitza en la celebració de diversos esdeveniments importants de la ciutat.